RESTAURANT CASA PARRA A GATA DE GORGOS. UNA GRAN FAMILIA.


El passat divendres vam tindre el plaer de visitar el restaurant Casa Parra de Gata de Gorgos. Gata és un poble de la provincia d´Alacant, situat a la comarca de la Marina Alta, amb unes vistes privilegiades del Montgó. 


Paco, Antonia y Mª Ángeles són els responsables del restaurant. Un restaurant familiar i acogidor amb més de 15 anys de tradició, on el tracte és excepcional, la qual cosa m´agrada perque me fa sentir com a casa. Un restaurant que destaca pel producte, els arrossos, el peix i la carn.



He anat en varies ocasions i he disfrutat molt dels arrossos i el peix que Paco fa servir al menú de migdia. Un plaer per als sentits. Pero l´altra nit vam viatjar per provar la carn de vaca Rubia Gallega. Una carn molt sabrosa de vaca vella (9 anys) i madurada durant 45 dies.  Una carn guardonada el 22 de setembre de 2016 al World Steak Challenge celebrat a Hyde Park, Londres amb la Medalla de Plata . Un guardó que va rebre entre més de 100 participants l´empresa Vacum pel seu Entrecott Vacum. 

L´escapada valia la pena. Una horeta de viatge i ja estavem allí. Aquella nit feia frescor i apetia menjar-se un bon tros de carn amb un bon vinet.  Paco te al voltant de 130 referències de vi al restaurant. Un gran entés que sap recomanar-te per a cada plat el vi més indicat.


Vam començar per un bon pernil i un formatge d´oveja de la Dehesa de los Llanos. Per als entrants ens va recomanar Flores de Callejo,  un ví de la DO Ribera de Duero del celler Callejo. Un vi jove mb una semi criança, amb 6 mesos de roure. Frutes rojes, flors, una bona acidesa. Un començament perfecte.



Després en va traure una amanida de brots amb una vinagreta de taronja i fruits secs amb poma verda. D´aquesta forma netejem boca i ja estem preparats per  rebre la carn.





Mª Ángeles ens va traure unes cassoletes amb carxofes, ceba i creïlles. Era l´acompanyament de la carn. Unes carxofetes torraes magnífiques i unes creïlles molt originals boníssimes.






Per a la carn, Paco ens va traure El Cordero y las Vírgenes, un vi jove de la DO Vaència. D´aquesta manera donavem entrada a la carn. En primer lloc un "solomillo" de vaca Rubia Gallega. Sabor intens, qué es desfeia como sí fora manteca. 



Quan pensava que anavem al postre, Paco i Mª Ángeles van obrir la porta de la cuina per traure la costella de la vaca Rubia Gallega. Quin plaer, quines sensacions més indescriptibles mare. Es desfeia a la boca i el greix ens deixava la boca plena de cremositat i ens demanava un tros més. No podia parar de menjar, però encara ens faltava el postre, així que me vaig tindre que contindre.




Per acabar el postre, on Paco es especialiste. En primer lloc tenim el flan de formatge d´Idiazabal sense fumar. Una cremositat i intensitat de sabor que no me va deixar indiferent. Després un recital de tartes. De carabassa, de crema anglesa amb llima. Verdaderes delicatessen. 






Els postres acompanyats d´un Grandin Grande Reserve Francés. Un vi espumos sense denominació Champagne però que no te res que envejar a aquesta DO tan famosa. Amb l´ampolla fina ens va despendre frescura, aromes a cítrics i una acidesa molt equilibrada. Jo diria que el millor vi de la nit. 




I ja per al café els dolços que ells mateix fan a casa. De "yema", de pastissets glòria i reposteria de saxí. Uns artistes que me van tornar a sorprendre.




Acompanyat d´un Edoné Gran Cuvee de Viñedos Balmoral, Albacete. De color dorat amb molta ampolla i persistent formant rosaris. Un vi espumos suau amb aromes a bolleria. Un vi que en boca era persistent, elegant i amb records a pastisseria. La bomba.




Moments molt agradables al acabar el sopar










Casa Parra: un restaurant, un refugi, una segona casa.


Comentarios