BAR RAMÓN EN ALCÀSSER. 75 ANYS DEDICATS AL POBLE. TOTA UNA VIDA.


Vaig aplegar cap a les 7 de la vesprada i ja m´estaven esperant. Per a mí era un plaer poder escoltar de primera mà els origens del Bar Ramón d´Alcàsser, la seua història familiar i les seues arrels. Una història que curiosament va començar fa més de 75 anys quan el tio Ramón, iaio de Rosa i Mari, va vindre de Serra i es va quedar el Casinet de la plaça del poble. Tota una vida darrere del taulell.


Part interior del Casinet

Com deia, per allà els anys 40 Ramón va vindre de Serra i es va quedar el casinet de la plaça del poble, just enfront de l´ajuntament on avui està la font. Hi havia una escaleta que pujava allí dalt. Jo personalment no ho he conegut pero gràcies al grup de facebook Fotos Velles d´Alcàsser hem pogut recollir algunes. 

Després d´uns anys al capdavant del negoci el seu fill Ramón  es va quedar el Casinet per a després traslladar-se a la Taverneta que estava just al costat d´on està actualment el Bar Ramón. Ell ja tenía experiència en el món de la hosteleria, ja que el pare de Rosa i de Mari anteriorment treballava en la Marcelina a la Malvarrosa. Era el cap dels cambrers i coneixia de primera mà tots el productes de qualitat. Sepia, clòxines, peix fresc, fabes seques, etc. 




Aquest detall es molt important, perque crec que és un aspecte que sempre els ha identificat i pot ser que el tio Ramón siga en gran part el responsable de inculcar aquesta senya d´identitat del Bar Ramón. Diu Mari Carmen que al casinet ja duia tapes que al poble no podies encontrar en altre lloc. Tenia per costum anar amb l´autobús cap a València i al Mercat Central comprava tot el gènero per a la Taverneta.

Poc a poc, Ramón i la dona anaven fent dinars per als treballadors i per als llauradors que collíen per la zona. La gent tenia costum de anar cap a la nit a fer-se un plateret de fessols, un plat d´anguiles i un barralet de vi. Vi que tenien en "barriques" i les filles des de ben menudes omplien per als clients. Contava Mari que el tio Ramón li posava una caixa de Túria del revés per a que aplegara a la cafetera i així poder fer cafés.


Al cap dels anys ampliaren la taverneta amb el local que avui és el Bar Ramón. Era un saló ampli amb un corral al fons. Mes tard, van montar a la part de dalt un Hostalet que va estar obert almenys 15 anys. L´hostalet estava dalt del bar i acollía a gent de confiança i a treballadors de pobles de la contornà. Compraors de taronja, collidors que venien de Gandia.  Com es feia abans, al acabar la jornada acudien al bar per a cobrar el seu jornal.


Rosa recorda que la primera tele del poble o almenys de les primeres la van posar al Bar Ramón, on tot el veinat acudia els dissabtes a vore programes com "Gran Parada", un programa musical que es va emetre entre els anys 1959 y 1963. Moments molt entranyables que Rosa i Mari me conten entusiasmades.



Ja l´any 1984 decidixen fer la reforma definitiva. Un bar-restaurant que ha sabut amoldar-se a les circunstàncies dels temps. Rosa i Paco junt a Mari Carmen i Jose són els encarregats de conduïr el negoci des de fa molts anys. Moltes anècdotes, històries viscudes. Un bar referent al poble i a la contornà. Com deia Paco, hi ha una frase al poble que la gent diu quan volen recomanar un lloc per dinar o sopar:- Si no vols fallar, ves al Bar Ramón-. I tenen tota la raó. 

Un lloc on pots trovar un bon servei, pròxim i familiar. Un lloc que sempre ha tingut bona fama, en el que sempre han apostat pel producte de mercat i de qualitat. El peix, el marisc, el corder, els entrecots o la sepia són algunes de les especialitats de Rosa i Mari Carmen que van apendre a cuinar com ho feia sa mare. 



Avui tots els dies tenen esmorzars i a migdia tenen un menú en que pots elegir entre 6 primers i 6 segons, més postre, beguda i café per tan sols 8,5 euros.  Un menú tradicional amb racions cumplides amb una qualitat preu molt conseguida. A mi personalment, m´agraden molt els menjars de cullera i els que están fets al forn (corder, pollastre, pavo).

Són al voltant de 75 anys dedicats al negoci. Són tota una vida dedicat al poble.

Vuic agraïr a Rosa, Mari, Paco i Jose la seua hospitalitat, així com per el bon tracte rebut. Un bon ratet que l´altre dia vam passar raonant tots junts.







Comentarios