Ja estem en falles i València bull. No es poden concebir les falles sense els famosos bunyols que a totes les falles es fan. Jo avui m´agradaria fer un xicotet homenatge a totes les bunyoleres. A totes eixes dones que en qüestió de dies fan milers de bunyols. Són elles les que ens fan gaudir en aquestos dies de tanta tradició amb el sabor inconfundible dels bunyols de carabassa. Qué seria de nosaltres si no tinguerem bunyoleres? Les tirariem a faltar, veritat?
Es per això que el paper d´aquestes dones es molt rellevant. Per tant, és molt important que es conserve la tradició. En totes les falles hi ha una tia Conchin que fa bunyols amb una gràcia que nomes elles saben fer com ningú. Esta setmana vaig tindre el gust de coneixer a la tía Conchín de Riba-roja de Túria fent bunyols al meu centre l´ultim dia de col.legi. Una dona que amb un suspir et fa una dotzena de bunyols.
Li vaig preguntar que des de quant feia bunyols. En primer lloc me va dir que ella va naixer el dia de Sant Josep i que la seua mare i la seua iaia ja feien bunyols. Això ja ho diu tot. Des de que tenia 9 anys està fent bunyols i ja en te vora a 80. A ella particularment li agrada que la pasta estiga blaneta. Tota una experta en la materia.
Així que ja sabeu, si voleu menjar bunyols el dia de demà es precís que començem a fer-ne per a tindre la gràcia d´aquestes dones tan grans. Artistes!!!!!!
ELS
INGREDIENTS
500 g de farina
250 g de carabassa
50 g de rent
aigua
oli
EL
PROCÉS
En primer lloc hem coure a l’olla la carabassa durant 5 minuts. La carabassa la pelem i seguidament la triturem. Una vegada tinguem tots els ingredients preparats aquests es pasten en un recipient o bol fins que la massa queda ni massa espessa, ni massa tova. Hem de poder manipular-la.
COM ES FREGIX UN BUNYOL?
Quan l’oli estigui ben calent anirem a poc a poc fregint la massa en porcions. Aquestes no han de superar la mida del palma de la mà.
Agafem una porció amb la mà i amb l’ajuda del dit gros i l’índex farem un xicotet orifici en el centre al tirar-lo a fregir.
Aquest moviment no és gens fàcil i són les bunyoleres les que tenen una gran destresa pels anys d’experiència.
Amb una escumadora o una canyeta els donarem la volta i quan estiguen dorats els traurem. Podem deixar-los sobre paper absorbent perquè deixen l’excés d’oli.
Finalment es servixen amb sucre