LES PAELLES DE JAUME MARTINEZ "CABOTA". UN REFERENT AL POBLE D´ALCÀSSER.


Ja venia jo pegant-li voltes al cap des de feia temps. Com ja sabeu els que em coneixeu, m´agrada parlar d´aquelles persones que fan les coses be baix el meu punt de vista a nivell gastronòmic. Al carrer Sant Ana d´Alcàsser vivia un home que tots coneguem com a Jaume “Cabota”. Un home que feia paelles en casa per a tot aquell que li les encarregava. 
Recorde fa uns quants anys que per a Nadal en casa del meu tio Aurelio “Malena” ens vam reunir la familia Lerma per a dinar com de costum. Com que no voliem donar- li feina a les mares, vam decidir encomanar una paella a Jaume. Havia sentit parlar de les seues paelles pero mai les havia provat. El resultat va ser impressionant. Una paella de les de tota la vida que a jovens i majors ens va agradar. Des d´aquell dia era freqüent que en dies senyalats li encomanarem una paellelleta a Jaume.


Casualment fa cosa d´un mes em vaig trobar amb Javi, el fill menut de Jaume i li vaig dir que m´agradaría escriure unes paraules per recordar a Jaume i aquelles paelles que feia tan bones. A Javi li va agradar la proposta i em va enviar unes fotos i un xicotet escrit sobre com va sorgir tota aquella afició de son pare. 

El text deia així:

 “El meu pare va començar a cuinar paelles a casa els diumenges, perquè deia que aquell dia li tocava cuinar a ell i així la seva dona podia dedicar el temps a altres menesters. Amb el transcurs del temps la paella es va convertir en una afició que cada vegada ocupava més temps de la seva merescuda jubilació. Algunes persones havien provat la paella del meu pare i aviat van començar a demanar-li si podia fer una paella per als amics, alguna comunió o qualsevol altre tipus d’esdeveniment que poder reunir i gaudir de les persones més estimades.

La meva casa, prompte es va començar a omplir de calderos i paelleros de totes les mesures, i aquesta afició va començar a convertir-se en una veritable passió. Per a ell, els preparatius de la paella ja eren en si una festa, l’anar a comprar al mercat el garrofó fresc, el conill i el pollastre, les tomates i l’oli i l’arròs. Tots els ingredients de primeríssima qualitat del mercat d’Alcàsser.

A continuació començava el ritual. Anivellar el caldero, afegir l’oli, sofregir amb delicadesa la carn, la verdura, el pimentó dolç, afegir l’aigua i l’ingredient secret que utilitzava el meu pare, cuinar tots els ingredients amb molt d’amor. L’arròs havia d’estar en el seu punt exacte de cocció, que sembla fàcil però quan cuines diverses paelles a la vegada, tot ha d’estar ben orquestrat.

Com se sol dir “cada maestrillo tiene su librillo” en l’art de cuinar la paella, però una cosa és comú a tots, l’orgull i plaer que ens produeix cuinar aquest plat de la nostra gastronomia en el qual el meu pare era un gran mestre.”


Aquestes paraules ho diuen tot. Jaume Martínez, un mestre arrosser que feia les paelles amb verdadera passió, Gràcies a aquestes persones es poden transmetre de pares a fills tradicions tan arraigades com es en aquest cas la paella. De fet, al poble tenim altres veins que també fan paelles i molt bones per encàrrec amb la mateixa passió que Jaume “Cabota “. 

Per acabar volia agrair la col.laboració de la familia per mostrar eixa predispocició en tot moment. 

#ConservantlaTradicio
2 Comments
Leave a reply

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *