Vaig aplegar cap a les 11 del matí a casa de José Simó, més conegut com “Pepico Chapes”. El tio Jesús, com que viu al costat me va acompanyar. Ens va obrir la porta Rosa Gericó, la dona de Pepico. Els conec de tota la vida, pero ja feia anys que no els veia. La dona ens va fer passar a la saleta i després de vuidar el carro de la compra ens posarem a parlar.
Fa més de 40 anys que els dos començaren a fer menjar per a la gent. Recorda Rosa que tenia els xiquets xicotets i quan Pepico venia de regar del motor de l´hort de Nogales li tirava una maneta en la cuina. L´hort de Nogales era d´un home de València que li deien així i Pepico regava els camps del Pla como ho havia fet son pare i el seu iaio. Poc a poc Pepico va anar agafant afició fins que un dia començaren fent guisaos de mandonguilles per a comunions.
La primera comunió que van fer va ser per als xiquets de Maria la Cohetera. Els menús típics eren mandonguilles de carn amb pollastre o tito, de vegades amb conill. També feien llomello farcit, xulletes de porc, etc.
També feien dolços com la sopà dolça, el plat de glòria o les mandonguilles dolçes. Rosa ens comenta que Pepico tenia molta gràcia per encarar els plats de glòria, recepta que havia li havia transmet la seva mare. A dia d´avui encara en fan per a festes.
 |
| Pepico encarant un plat de glòria |
Conten que abans a totes les cases les dones sabien fer el plat de glòria o la sopà. Avui són poques les cases que conserven la recepta i el saben fer. Són dolços que avui, en gran part gràcies els forns i pastisseries, es conserven. Mentre parlem tranquilament Rosa ens dona alguns consells per a fer la sopà per tindre la textura i la cremositat de sempre.
 |
| Rosa ensenyant-nos les fotos |
Mentre tranquilament miravem un álbum replet de fotos de Pepico i Rosa cuinant, s´adonavem de una trajectòria de més de quaranta anys treballant per al poble. Feien dolç per a la Penya Valencianista com podeu observar a les fotografíes, de igual manera que per a Sant Josep durant molts anys eren els encarregats de preparar el xocolate per a centenars de persones. Un acte que es celebrava a la Cooperativa.
 |
| Cooperativa en el dia de Sant Josep |
El tio Jesús recorda la primera vegada que li va encomanar 1500 ensaïmades. A l´any següent van decidir fer panquemaos. El tio diu que en feien al voltant de 400 cada any per al dia de Sant Josep. Quina barbaritat.
Ara ja són majors pero encara fan algunes encomandes com ara per a festes.
Ara tan sols ens queda fer -los aquest xicotet reconeiximent per recordar i fer memòria de tots aquestos anys d´un treball que es feia a les cases i que evoluciona i canvia sense que apenes s´adonem. Gràcies per la vostra aportació i per conservar la tradició.
