Com podreu observar aquesta entrada l´escric en la meua llengua materna. Senzillament es perquè no puc expressar-ho d’altra forma.
Avui tinc que tancar el any fent-li un xicotet homenatge a ma mare i a tota la família en general, pel calor i el suport que cada dia em transmeten. A ma casa sempre ha hagut tradició fornera i el motiu es ben senzill. El meu iaios Mariano i María van ser forners durant tota la seua vida. Quan es van jubilar, el meu tio Jesús va continuar la tradició, però ma mare sempre va estar vinculada al forn. En el forn de Lerma d´Alcàsser que es com es coneix al poble, passarem moltes vesprades tots junts. Jo anava de ben menut quan eixíem de l’escola, perquè ma mare estava ajudant-li a mon tio sempre que hi havia molta feina. Quan aplegaven els nadals, hi havia que fer dolços i pastissets. Tota ajuda era poca. Jo recorde que
dins del forn, al menjador, hi havia una taula de marbre blanc lluent envoltada de dones totes sentades encarant pastissets. Ma mare, ma tia Amparo, Pepita Peporreta, Concha, Paqui Parra, Cecilia, la tía Lola, la tía Amada i alguna més que no recorde. En fi, dones veïnes del carrer, ames de casa, gent molt propera a la família, que tans bons records me duen a la memòria. Aquestes dones, passaven la vesprada ajudant -li a Jesús i a Amparo per traure tota la feina abans de que aplegaren els nadals. En eixa taula, segons mon tio manava ma mare. Era la que coordinava las feina.
Un dels pastissos que jo recorde eren el que nosaltres anomenem pastisset blancde moniato. Aquest pastisset estava envoltat de merengue i per dins duia dos bescuits redons. En mig posaven dolç de moniato i després al forn a coures un ratet. No tinc document gràfic d’aquelles vesprades, però si vos puc ensenyar una foto de com avui es fan al meu poble.
dins del forn, al menjador, hi havia una taula de marbre blanc lluent envoltada de dones totes sentades encarant pastissets. Ma mare, ma tia Amparo, Pepita Peporreta, Concha, Paqui Parra, Cecilia, la tía Lola, la tía Amada i alguna més que no recorde. En fi, dones veïnes del carrer, ames de casa, gent molt propera a la família, que tans bons records me duen a la memòria. Aquestes dones, passaven la vesprada ajudant -li a Jesús i a Amparo per traure tota la feina abans de que aplegaren els nadals. En eixa taula, segons mon tio manava ma mare. Era la que coordinava las feina.
Un dels pastissos que jo recorde eren el que nosaltres anomenem pastisset blancde moniato. Aquest pastisset estava envoltat de merengue i per dins duia dos bescuits redons. En mig posaven dolç de moniato i després al forn a coures un ratet. No tinc document gràfic d’aquelles vesprades, però si vos puc ensenyar una foto de com avui es fan al meu poble.
Avui el forn està tancat per jubilació, però no importa, els que som, estem mes units que mai.
Un b7 i bon any a tots.